Copy
View this email in your browser

NOTA DE PREMSA
 

Les famílies del sector de la discapacitat intel·lectual denuncien la falta d’un pla d’acció específic que garanteixi els seus drets

  • El Consell de Participació de Famílies integrat a DINCAT manifesta el seu malestar perquè el Govern no està tenint en compte les particularitats del col·lectiu i demana que s’estructuri amb garanties el desconfinament del sector
     
  • L’obertura de serveis amb seguretat, l’habilitació d’espais sanitaris adequats o  l’accés immediat a l’ingrés mínim vital, són algunes de les demandes de les famílies que, asseguren, s’han sentit desateses des de l’inici de la crisi

 
Barcelona, 19 de maig de 2019.- El Consell de Participació de Famílies de DINCAT, òrgan integrat a la principal representant del sector de la discapacitat Intel·lectual a Catalunya, lamenta que, encara avui, no existeixi un pla d’actuació específic, clar i eficient que estructuri amb garanties el desconfinament de les persones amb discapacitat intel·lectual i els seus familiars a càrrec. La incorporació d’aquest col·lectiu a escoles, serveis socials i assistencials ha de ser prioritària i no pot esperar, com s’apunta, fins a la tercera fase, deixant les persones amb discapacitat i les seves famílies desemparades, mentre sí que es posen en marxa activitats d’oci. “En molts casos el confinament està produint un deteriorament de les patologies i del desenvolupament físic, personal i emocional d’aquestes persones i, si volem ser una societat igualitària i inclusiva, cal prioritzar les seves necessitats”, explica Jordi Durà Mena, representant del Consell de Participació de Famílies de DINCAT i membre del la Junta Directiva de l’entitat. En aquest sentit, i davant la preocupació i angoixa que està provocant aquesta situació d’incertesa a les famílies, “reclamem al Govern i al conjunt d’administracions públiques el disseny urgent d’un pla d’acció que tingui en compte les particularitats del sector de la discapacitat intel·lectual”, assegura Durà Mena.

Les persones amb discapacitat necessiten una atenció específica i, en cap cas, els seus familiars poden deixar-los sols per anar a treballar. Per aquest motiu,  continua dient el representant del Consell “un dels punts principals que reclamen les famílies  és que se’ls garanteixi un permís laboral retribuït per a poder continuar cuidant el seu familiar sense perdre el sou, fins que aquest pugui incorporar-se al seu servei, ja sigui una escola, un centre ocupacional o un centre especial de treball, entre d’altres”.

Les persones amb discapacitat Intel·lectual tenen necessitats afegides de suport, que suposen un sobre cost econòmic important per ells mateixos i les seves famílies. Per aquest motiu, el Consell exigeix que s’agilitzi un accés immediat a l’ingrés mínim vital o a una prestació similar, compatible amb l’ocupació, per a les famílies amb nivells de renda baixos per tal que puguin fer front a les seves necessitats.

A més, i segons apunta l’Organització Mundial de la Salut, les persones amb discapacitat són més vulnerables davant un possible contagi i, aquest fet, s’ha de tenir en compte a l’hora de gestionar la seva incorporació als serveis del sector. Per aquest motiu, els familiars demanen un protocol específic que garanteixi la dotació de materials de protecció necessaris, així com la realització de test de detecció, tant a les persones ateses, com als professionals que els cuiden i familiars i persones que conviuen al mateix domicili.

D’altra banda, la majoria de les persones amb discapacitat intel·lectual no entenen l’aïllament i, per aquest motiu, és del tot necessari comptar amb hospitals de referència preparats per atendre aquest col·lectiu a cada un dels territoris, així comi habilitar espais adequats per atendre aquestes persones amb una normativa sanitària adaptada a la seva realitat com, per exemple, amb espais més oberts o la presència de familiars.

Per últim, segons Durà Mena, “els familiars apunten a la necessitat d’impulsar un protocol d’acompanyament psicològic i emocional durant i després del confinament per les famílies i persones ateses, així com comptar amb assessorament jurídic i fiscal per possibles dubtes davant de problemàtiques que es derivin d’aquesta situació, sense que això suposi un sobre cost addicional”.

Aquest conjunt de reclamacions dels familiars del sector, s’accentua després de setmanes de lenta resposta de les administracions respecte a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu. Els familiars denuncien, en aquest sentit, haver-se sentit desatesos, tant pel que fa a la demanda de material de protecció i tests necessaris, com pel que fa a l’accés a una informació clara i específica davant la gestió de la crisi sanitària entorn un sector amb característiques i circumstàncies especials.

Sobre DINCAT

DINCAT és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies al territori. A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, Dincat treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social y laboral digne, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies.

 

Per més informació
Laura Muntada
Responsable de Comunicació
622.76.21.93

comunicacio@dincat.cat